Qui són?

GERRY O'CONOR, MARTIN QUINN I ROISIN CHAMBERS

Els prestigiós violinaire irlandès Gerry O’Connor, de Dundalk (al nord-est d’Irlanda) ha tocat durant molts anys amb l’acordionista Martin Quinn, fent part de diferents projectes. Ells dos forment part, actualment, de Coisir Ceol, però aquest cop vénen amb una altra formació amb la cantant i violinaire Roisin Chambers. Han gravat diferents projectes junts com: Lá Lugh (1998), Journeyman (2004) Jig Away Donkey (2011) o Oirialla (2012). La seva música és una celebració de la part muntanyosa i escarpada d’Irlanda, i molt lligada a la cultura i la llengua gaèlica que mantenen viva en la seva quotidianitat. Moltes de les tonades que toquen beuen de diferents fonts documentals que van des de l’aprenentatge directe amb altres músics, gravacions perdudes i manuscrits que reinterpreten. Són tres dels millors músics que a la seva regió (sud-Ulster) exemplifiquen i reproposen de manera actual tot el llegat dels antics músics de ball més representatius.

Gerry O’Connor: violí
Martin Quinn: acordió diatònic
Roisin Chambers: veu i violí

BRUEL I ÀNGEL LAGUNA


BRUEL
Bruel neix la tardor del 2006 per tal de realitzar un projecte artístic encarat, principalment, a una proposta de ball. Les diferents recerques de l’Anaís Falcó i en Xavier Rota en els camps del violí tradicional, la cançó catalana i el ball han permès realitzar Bruel amb respecte i rigor amb la tradició catalana. El duet crea un ambient ple de complicitat omplint l’espai sonor amb la mínima instrumentació de cordes, percussions i veus. Les seves propostes de ball i concert han estat compaginades amb diferents tallers de dansa, cançó i violí arreu d’Europa.






ÀNGEL LAGUNA
Instrumentista de cornamusa, gralla, flautes tradicionals i percussions mediterrànies. Actualment és membre de Tres Tocats i Curruchito de papel com a grup de cercavila tradicional, Trilla com a formació de folk de nova creació, el grup de música Codex i és component dels Ministrils d’Igualada. Entre la seva experiència cal destacar que ha format part de Grallers dels Gegants d’Igualada (1995-2005), La Font de la Carota (1997-2007) i Aixa (2005-2006). A més d’intèrpret és constructor de violes de roda, flautes, flabiols i whistles, restaurador d’instruments de vent i constructor d’instruments amb material reciclat. Tot plegat ho compagina amb la part pedagògica tant en la vessant instrumental con en la de la construcció. Ha col·laborat a Música documentals de Televisió de Catalunya, ha participat al programa “Quèquicom” de Televisió de Catalunya i al Catalunya Ràdio juntament amb Manel Fuentes. L’Àngel és reconegut pel seu gust tocant i una gran adaptació a diferents estils, músics i cultures musicals.


Anaís Falcó: violí i veu
Xavier Rota: veu i guitarra
Àngel Laguna: cornamuses, veus i flautes i percussions tradicionals.


VIOLOUN D'AMOUN

Violoun d’Amoun és una companyia violinística que fa del folk la matriu expressiva. El grup prèn imatges, forma i so, com la llum d’un projector vell de diapositives, focalitzat sobre un sky-line de les muntanyes que envolten el Piemont. Com una projecció gemètrica, tant la música de les valls occitanes d’una vessant i un d’una altra es representen transformant l’aspecte. La tradició alpina –aquella “veritable” i “ètnica”- esdevé un moviment de folk-revival però sense mutació genètica: és una projecció, una representació en un pla diferent del mateix paisatge sonor. Torí és la ciutat natal d’aquesta experiència, ciutat sempre projectada cap a les muntanyes, ciutat que ha visc el naixement de l’alpinisme a Itàlia i també és la  ciutat que del ball folk a Itàlia. La performance alpina és una interpretació del territori, la performance folk del violí és una interpretació de la memòria.

Música occitana de les valls piemonteses en continu intercanvi amb el repertori de les altres vessants dels Alps que cerca passatges encrestats, que veu l’arc alpí com un pont i no un mur. Des de fa deu anys recorrem i vivim –i alguns fins hi tot s’hi queden dormint- en aquest pont: paisatge de música i festa popular, de sonoritat violinística tradicional i contemporània, de recerca musical i interior. Cadascú amb el seu violí... d’amunt o d’avall... de vall o de muntanyes.

Gabriele Ferrero: direcció artística i violí
Stefano Protto: contrabaix, baix i violí
Alfons Bellavia, Giovanni Ciavarella, Rosario Cottone, Giuletta Gaeta, Letizia Gallo, Miki Gherci
Giulia Marra, Manrico Papi, Lia Piatti, Enrico Salvetti, Mauro Scalise i Gilberto Scarpa: violins

ELS AMANTS DE LULÚ

Nascut al 2006 els ´Amants de Lulú´ inicien un procés de recerca musical que dona com a fruit una sorprenent sonoritat a mig camí entre la música clàsica i el folk de la vella Europa.
Han realitzat nombroses actuacions pels territoris català, espanyol i francès, on han rebut una gran acollida per part del públic que agraeix els seus directes participatius i energetics. Han editat 3 CDs.
“Poques vegades he tingut el plaer d´escoltar uns musics tan complerts i amb tanta candor, realment un autèntic regal per les oïdes i l`ànima. Grup singular, podríem dir que són potser els ùnics en el panorama català, o si més no jo no he vist res semblant al nostre país, que tenen la capacitat de creuar els límits del temps i l´espai.
Crítica de Marta Serra, programadora de Jazz i mùsiques del món.

Pep Massana: violí i cant
Ulrike Kaese: violí i cant
Adrià Bonjoc: guitarra i cant
Pep Coca: contrabaix i cant

ARQUETES & TONADES



Aquest quartet de violins neix a inicis del 2013 arran de la coneixença de quatre noies joves dins el marc dels tallers de violí tradicional del Centre Artesà Tradicionàrius de la Vila de Gràcia (Barcelona). Motivades, i també formant-ne part, per l’Anaís Falcó: la Clara Ayats, la Júnia Llisas i la Cristina Pi constitueixen aquestes formació estable per tal de donar a conèixer una manera d’entendre el violí. Es basen en repertori tradicional de Catalunya i a partir d’aquí construeixen diàlegs, suggeriments i sobretot molta energia entre elles i cap a qui les escolta.

FRANCESC TOMÀS "PANXITO"


En Francesc Tomàs "Panxito" va néixer a la Ciutat de Mèxic i hi va viure una vintena d'anys. Ara ja en fa vint també que s'està a Argelaguer, a la Garrotxa. Des d'allà viatja per tot arreu amb la seva viola lírica per compartir la seva visió i una proposta amb la gent.

SIMONE LAMBREGTS



Nascuda a Einhoven (Holanda), va començar a estudiar violí (clàssic) als 7 anys amb Heleen Koppe. A partir dels 15 anys comença a tocar música folk i a viatjar per tal d’aprendre música irlandesa i  el bluegrass. Paral·lelament va aprendre piano i guitarra i diferents nocions de composició musical. En un temps d’estudi i aprofundiment amb la musicoteràpia va traslladar-se a Catalunya, moment en què coneix la música tradicional catalana i s’hi endinsa de ple. Des d’aleshores ha estat present a la majoria de grups representatius de l’escena folk catalana i va fundar el prestigiós grup de Les Violines. Des d’aleshores ha capitenejat l’ambiciós projecte artístic i pedagògic del Violinafolk materialitzat amb diferents publicacions escrites i sonores. 





GERARD DÍAZ

De formació (o deformació) autodidacta, comença a tocar la guitarra de petit i més endavant s'inicia amb l'acordió diatònic. Últimament es presenta sovint amb el contrabaix, tot i que quan cal canta o fa percussions. D'instrument en instrument amb l'objectiu de gaudir-los i fer-ne gaudir als demés.

CHRISTIAN SIMELIO

Cantador d’afició, porta quinze anys apassionat per la cançó de text improvisat. Avui és coneixedor de les seves diferents variants, sobretot dels gèneres popularitzats al Principat de Catalunya. Dinamitzador en molts camps associatius és provocadors de nombrosos esdeveniments musicals. Com a corrandista és actualment un dels més actius dels Països Catalans.




JORDI FÀBREGAS


XAVIER ROTA