El violí és un instrument que es troba en molts àmbits de la música,
i dins els marges d’allò que concebem com a tradicional no n’és una excepció. A
Catalunya, com a la resta d’Europa, des de l’invent d’aquest instrument i la
seva família, molta gent ha ballat al seu so, s’han acompanyat tot cantant, se
l’han passat de generació en generació i l’han fet partícep de diferents
emocions i vivències individuals i col·lectives. Dins el camp de la música
tradicional n’és actualment molta la gent que es pregunta, es diverteix i
comparteix experiències i coneixements tocant el violí. En el món contemporani,
ple de comunicacions a distància i informacions per totes bandes, podem oblidar
per què toquem el violí, què hi ha en comú entre els que volen tocar música
tradicional, per què ens agrada o per què ballem al seu so. En el camp del
violí tradicional ens fixem en danses antigues, en els músics que feien ballar
un poble amb aquest sol instrument a la generacions dels segles passats, en les
cultures que ens envolten, en l’ús i propostes del final del s.XX i en l’activitat del dia a dia que
creem, fent i desfent. Els espais per compartir són essencials per fer realitat
aquestes il·lusions i donar sentit a una música, uns coneixements, una
interpretació i una manera de fer i
concebre l’instrument com a eina i no com a finalitat en ell mateix.
La idea del Violinàrius és conjuntar un seguit d’activitats amb el
violí tradicional com a centre d’atenció principal durant dos dies del
Tradicionàrius. Es preveuen un seguit de propostes lligades a l’aprenentatge,
la divulgació i la trobada entre músics, balladors i interessats. La proposta
gira a l’entorn del violí a Catalunya i també la participació d’un grup de les
valls occitanes del Piemont i un grup d’irlandesos, un dels territoris que més
famós ha fet el violí tradicional sota el nom de fiddle. Aquest
intercanvi permet conèixer una altra manera de fer i pensar al voltant del
violí, el violoncel i el ball però molt coincident, a la vegada, amb la nostra.
La manera de concebre el Violinàrius va molt lligada al que és La Violinada a
Argelaguer, epicentre actual de les trobades de violí i instruments afins. El
Violinàrius té els seus precedents directes en els monogràfics de violí del
Tradicionàrius i la proposta de cap de setmana que es va fer el 2011 i 2013 amb
un gran èxit de participació i resultats.