GERRY O'CONOR, MARTIN QUINN I ROISIN CHAMBERS
Els prestigiós violinaire irlandès Gerry O’Connor, de
Dundalk (al nord-est d’Irlanda) ha tocat durant molts anys amb l’acordionista
Martin Quinn, fent part de diferents projectes. Ells dos forment part,
actualment, de Coisir Ceol, però aquest cop vénen amb una altra formació amb la
cantant i violinaire Roisin Chambers. Han gravat diferents projectes junts com:
Lá Lugh (1998), Journeyman (2004) Jig Away Donkey (2011) o
Oirialla (2012). La seva música és una celebració de la part muntanyosa
i escarpada d’Irlanda, i molt lligada a la cultura i la llengua gaèlica que
mantenen viva en la seva quotidianitat. Moltes de les tonades que toquen beuen
de diferents fonts documentals que van des de l’aprenentatge directe amb altres
músics, gravacions perdudes i manuscrits que reinterpreten. Són tres dels
millors músics que a la seva regió (sud-Ulster) exemplifiquen i reproposen de
manera actual tot el llegat dels antics músics de ball més representatius.
Gerry O’Connor: violí
Martin Quinn: acordió diatònic
Roisin Chambers: veu i violí
BRUEL I ÀNGEL LAGUNA
BRUEL
Bruel neix la tardor del 2006 per tal de realitzar un projecte artístic encarat, principalment, a una proposta de ball. Les diferents recerques de l’Anaís Falcó i en Xavier Rota en els camps del violí tradicional, la cançó catalana i el ball han permès realitzar Bruel amb respecte i rigor amb la tradició catalana. El duet crea un ambient ple de complicitat omplint l’espai sonor amb la mínima instrumentació de cordes, percussions i veus. Les seves propostes de ball i concert han estat compaginades amb diferents tallers de dansa, cançó i violí arreu d’Europa.
Instrumentista de
cornamusa, gralla, flautes tradicionals i percussions mediterrànies. Actualment
és membre de Tres Tocats i Curruchito de papel com a grup de cercavila
tradicional, Trilla com a formació de folk de nova creació, el grup de música
Codex i és component dels Ministrils d’Igualada. Entre la seva experiència cal
destacar que ha format part de Grallers dels Gegants d’Igualada (1995-2005), La
Font de la Carota (1997-2007) i Aixa (2005-2006). A més d’intèrpret és
constructor de violes de roda, flautes, flabiols i whistles, restaurador
d’instruments de vent i constructor d’instruments amb material reciclat. Tot
plegat ho compagina amb la part pedagògica tant en la vessant instrumental con
en la de la construcció. Ha col·laborat a Música documentals de Televisió de
Catalunya, ha participat al programa “Quèquicom” de Televisió de Catalunya i al
Catalunya Ràdio juntament amb Manel Fuentes. L’Àngel és reconegut pel seu gust
tocant i una gran adaptació a diferents estils, músics i cultures musicals.
Bruel neix la tardor del 2006 per tal de realitzar un projecte artístic encarat, principalment, a una proposta de ball. Les diferents recerques de l’Anaís Falcó i en Xavier Rota en els camps del violí tradicional, la cançó catalana i el ball han permès realitzar Bruel amb respecte i rigor amb la tradició catalana. El duet crea un ambient ple de complicitat omplint l’espai sonor amb la mínima instrumentació de cordes, percussions i veus. Les seves propostes de ball i concert han estat compaginades amb diferents tallers de dansa, cançó i violí arreu d’Europa.
ÀNGEL LAGUNA
Instrumentista de
cornamusa, gralla, flautes tradicionals i percussions mediterrànies. Actualment
és membre de Tres Tocats i Curruchito de papel com a grup de cercavila
tradicional, Trilla com a formació de folk de nova creació, el grup de música
Codex i és component dels Ministrils d’Igualada. Entre la seva experiència cal
destacar que ha format part de Grallers dels Gegants d’Igualada (1995-2005), La
Font de la Carota (1997-2007) i Aixa (2005-2006). A més d’intèrpret és
constructor de violes de roda, flautes, flabiols i whistles, restaurador
d’instruments de vent i constructor d’instruments amb material reciclat. Tot
plegat ho compagina amb la part pedagògica tant en la vessant instrumental con
en la de la construcció. Ha col·laborat a Música documentals de Televisió de
Catalunya, ha participat al programa “Quèquicom” de Televisió de Catalunya i al
Catalunya Ràdio juntament amb Manel Fuentes. L’Àngel és reconegut pel seu gust
tocant i una gran adaptació a diferents estils, músics i cultures musicals.
Anaís Falcó: violí i veu
Xavier Rota: veu i guitarra
Àngel Laguna: cornamuses, veus i flautes i percussions
tradicionals.
VIOLOUN D'AMOUN
.JPG)
Violoun d’Amoun és una companyia violinística que fa del folk
la matriu expressiva. El grup prèn imatges, forma i so, com la llum d’un
projector vell de diapositives, focalitzat sobre un sky-line de les
muntanyes que envolten el Piemont. Com una projecció gemètrica, tant la música
de les valls occitanes d’una vessant i un d’una altra es representen
transformant l’aspecte. La tradició alpina –aquella “veritable” i “ètnica”-
esdevé un moviment de folk-revival
però sense mutació genètica: és una projecció, una representació en un pla
diferent del mateix paisatge sonor. Torí és la ciutat natal d’aquesta
experiència, ciutat sempre projectada cap a les muntanyes, ciutat que ha visc
el naixement de l’alpinisme a Itàlia i també és la ciutat que del ball folk a Itàlia. La performance alpina és una interpretació del territori, la performance folk del violí és una interpretació de la memòria.
Música occitana de
les valls piemonteses en continu intercanvi amb el repertori de les altres
vessants dels Alps que cerca passatges encrestats, que veu l’arc alpí com un
pont i no un mur. Des de fa deu anys recorrem i vivim –i alguns fins hi tot
s’hi queden dormint- en aquest pont: paisatge de música i festa popular, de
sonoritat violinística tradicional i contemporània, de recerca musical i
interior. Cadascú amb el seu violí... d’amunt o d’avall... de vall o de
muntanyes.
Gabriele Ferrero:
direcció artística i violí
Stefano Protto:
contrabaix, baix i violí
Alfons Bellavia,
Giovanni Ciavarella, Rosario Cottone, Giuletta Gaeta, Letizia Gallo, Miki
Gherci
Giulia Marra, Manrico
Papi, Lia Piatti, Enrico Salvetti, Mauro Scalise i Gilberto Scarpa: violins
ELS AMANTS DE LULÚ
Han realitzat nombroses actuacions pels territoris català,
espanyol i francès, on han rebut una gran acollida per part del públic que
agraeix els seus directes participatius i energetics. Han editat 3 CDs.
“Poques
vegades he tingut el plaer d´escoltar uns musics tan complerts i amb tanta
candor, realment un autèntic regal per les oïdes i l`ànima. Grup singular,
podríem dir que són potser els ùnics en el panorama català, o si més no jo no
he vist res semblant al nostre país, que tenen la capacitat de creuar els
límits del temps i l´espai.
Crítica
de Marta Serra, programadora de Jazz i mùsiques del món.
Pep Massana: violí i cant
Ulrike Kaese: violí i cant
Adrià Bonjoc: guitarra i cant
Pep Coca: contrabaix i cant
ARQUETES & TONADES
Aquest quartet de violins neix a inicis del 2013 arran de la
coneixença de quatre noies joves dins el marc dels tallers de violí tradicional
del Centre Artesà Tradicionàrius de la Vila de Gràcia (Barcelona). Motivades, i
també formant-ne part, per l’Anaís Falcó: la Clara Ayats, la Júnia Llisas i la
Cristina Pi constitueixen aquestes formació estable per tal de donar a conèixer
una manera d’entendre el violí. Es basen en repertori tradicional de Catalunya
i a partir d’aquí construeixen diàlegs, suggeriments i sobretot molta energia
entre elles i cap a qui les escolta.
FRANCESC TOMÀS "PANXITO"
En Francesc Tomàs
"Panxito" va néixer a la Ciutat de Mèxic i hi va viure una vintena
d'anys. Ara ja en fa vint també que s'està a Argelaguer, a la Garrotxa. Des
d'allà viatja per tot arreu amb la seva viola lírica per compartir la seva
visió i una proposta amb la gent.
SIMONE LAMBREGTS
.jpg)
Nascuda a Einhoven
(Holanda), va començar a estudiar violí (clàssic) als 7 anys amb Heleen Koppe.
A partir dels 15 anys comença a tocar música folk i a viatjar per tal
d’aprendre música irlandesa i el bluegrass.
Paral·lelament va aprendre piano i guitarra i diferents nocions de composició
musical. En un temps d’estudi i aprofundiment amb la musicoteràpia va
traslladar-se a Catalunya, moment en què coneix la música tradicional catalana
i s’hi endinsa de ple. Des d’aleshores ha estat present a la majoria de grups
representatius de l’escena folk catalana i va fundar el prestigiós grup
de Les Violines. Des d’aleshores ha capitenejat l’ambiciós projecte artístic i
pedagògic del Violinafolk materialitzat amb diferents publicacions
escrites i sonores.
GERARD DÍAZ
De formació (o deformació) autodidacta, comença a tocar la guitarra de petit i més endavant s'inicia amb l'acordió diatònic. Últimament es presenta sovint amb el contrabaix, tot i que quan cal canta o fa percussions. D'instrument en instrument amb l'objectiu de gaudir-los i fer-ne gaudir als demés.
CHRISTIAN SIMELIO
Cantador d’afició,
porta quinze anys apassionat per la cançó de text improvisat. Avui és
coneixedor de les seves diferents variants, sobretot dels gèneres popularitzats
al Principat de Catalunya. Dinamitzador en molts camps associatius és
provocadors de nombrosos esdeveniments musicals. Com a corrandista és
actualment un dels més actius dels Països Catalans.